La senyora de la nit somia primavera. La princesa de l’alba es desperta amb somriures crepusculars als llavis. I el dia s’eixoriveix amb tendres besades pintades de rosa. I jo vaig beure d’aquells besets humits. Vaig sentir, llavors, que em convertia en un sospir d’ametler, i vaig regalar l’ànima a la mare terra. Ara solament sóc pol·len d’abella, dolça mel, flaire de flor d’arbre sagrat. M’he convertit en el que sempre he desitjat, en un humil i fràgil batec de primavera.
I l'últim tastet! Després d'un bon grapat d'anys, passejant per les Terres de l'Ebre, en cerca de les millors imatges (aus, paisatges, orquídies....), tinc el plaer de presentar-vos Terres de l'Ebre: vida i colors. Per a mi és una joia! Tant de bo que us agrade!
