Els veíns del meu carrer!

Pregadeu (Mantis religiosa), en una flor, en la finestra d'uns veïns

Us puc ben assegurar que la primavera, per a mi, no és primavera fins que tota una munió de moixons no arriba a casa nostra i en sento els dolços cants: com cada any, han tornat a solcar milers de quilòmetres, des dels seus quarters d’hivernada africans, per quedar-s’hi i procrear-hi, a casa nostra.

La fidelitat que ens professen aquests éssers tan meravellosos és eterna; dubto que en tinguem cap de semblant!: desapareixerà la nostra humil còrpora d’aquesta vida i ells, els seus fills, o els fills dels seus fills regressaran cada primavera: l’oriol (més fàcil de sentir-lo que d’observar-lo) fa el niu als afores, però no gaire lluny, pels garroferars més propers; els formosos refilets del rossinyol i els xiscles sorollosos i neguitosos del tallarol capnegre se senten arreu, especialment per la zona del barranc de la Vall Cervera més propera al poble (Marsà....), entre el canyar i l’espessor entortolligada de la vegetació; el pardal, com que el veem cada dia, durant tot l’any, ja passa desapercebut: a la plaça de la Creu o la plaça dels Bous, recollint trossets de pipa, engrunetes de pa...; l’oreneta cuablanca (l’avió), Oreneta cuablanca (Delichon urbica), davall d'un dels meus balcons

que ocupa el mateix niu cada temporada, davall dels nostres balcons, en una punta de les finestres..., i l’elegant falciot negre (Apus apus) solquen, veloçment, formant grans estols i fent bona xerinola, pels carrers de Jesús; la merla blava, ben enlairada a sobre d’alguna antena de televisor, cantusseja melodies que ha après a muntanya; la formosa mallerenga carbonera (la primavera) acostuma a fer el niu a les fenedures dels arbres del CEIP Daniel Mangrané;

l’acolorida cadernera i el simpàtic gafarró també nien en els arbres de l’escola, però a la part més entaforada de la capçada (també els podeu observar pels voltants del poble, pertot arreu); l’oreneta vulgar, la més simbòlica, coneguda pels seus costums nidificants (niu en forma de cassoleta) i pel seu aspecte tan característic: gola rovellada, ales llargues i punxegudes, i coa en forma de forca; el colltort, les notes sonores i gemegoses del qual es poden sentir també pel barranc de la Vall Cervera (a l’altura del poble), pon els ous en els forats de troncs.

Aquests moixons, en són només, a talld’exemple, una petitíssima part dels que pul·lulen ben a la vora nostra i que, de ben segur, no ens n’adonem.

Oreneta vulgar (Irundo rustica), a les golfes de casa

Només sóc un humil aprenent de natura, i, moltíssimes vegades, no arribo a desxifrar els misteris del comportament d’aquestes criatures meravelloses que, any darrere any, empeses per la veu tendra i llunyana de les nostres terres, fan milions d’aleteigs per estar amb nosaltres cada primavera i cada estiu.